Lleis de Mendel
Mendel va ser un científic que va proposar 3 Lleis per a l'herència dels diferents caràcters . En la Primera Llei de Mendel (o Llei de la uniformitat) va proposar la manifestació d'un caràcter que dominava sobre un altre. Així doncs, va agafar dues races pures de pèsols, uns verds i els altres grocs, i els va encreuar entre ells. Mendel esperava que sortís una barreja entre groc i verd, però no va ser així: tots els pèsols van sortir de color groc.
Després d'aquesta comprovació, va afirmar que quan dues races pures s'encreuen entre sí, tots els descendents són iguals entre ells.
Com va poder comprovar Mendel, l'al·lel A domina sobre l'al·lel a, i en el cas que ens trobem en heterozigosi (un al·lel de cada tipus) el que es manifestarà serà l'al·lel A, que és el dominant, però seguirà tenint informació del al·lel a.
En el segon experiment que va fer Mendel, va elabora la Segona Llei de Mendel (o Llei de la segregació), en la que va encreuar entre si els descendents de la F1. El resultat va ser que, degut a la recombinació de gens, de cada 4 pèsols, 3 eren de color groc (homozigòtics (AA) o heterozigòtics (Aa)) i 1 era verd (homozigòtic (aa)).Va afirmar, per tant, que els dos factors que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen, sinó que se segreguen en el moment de formació de les gàmetes.
A l'hora de realitzar aquests problemes, s'ha de realitzar un quadre de Punnett, en el que es realitzen les diferents encreuaments. En el cas dels pèsols, seria aquest:
Per a acabar, la Tercera Llei de Mendel (o Llei de la independència), va estudiar dos caràcters, el color del pèsol, i la textura d'aquest. Així doncs, va agafar dues races pures, on un era dihomozigòtic dominant, i l'altra dihomozigòtic recessiu. A l'hora de l'encreuament, com que el caràcter groc domina sobre el verd i el llis domina sobre el rugós, va obtenir uns resultats, on tots els pèsols eren diheterozigòtics, sent llisos i gros. En canvim,quan va encreuar la F1 entre ells, a la F2 va obtenir, que per cada 16 pèsols:
9 pèsols grocs i llisos
3 pèsols grocs i rugosos
3 pèsols verds i llisos
1 pèsol verd i rugós.
Així doncs, va afirmar que els factors hereditàris no antagònics (no influeixen l'un en l'altra) mantenen la seva independència a través de les generacions, i s'agrupen a l'atzar en els descendents.
A continuació, trobareu diversos problemes de diferents lleis de Mendel. Realitzeu-los.
Problema 1:
Hem aparellat mongetes de la mateixa espècie, una era vermella i l'altra era blanca, i tenen descendència, on la la meitat dels descendents són vermells i l'altra meitat són blancs. Quin és el genotip de la filiació parental (P)?
Problema 2:
E Se cruza una planta de arvejas de tallo largo con una de tallo corto (ambas son puras). ¿Cómo será el fenotipo y el genotipo de la F1? ¿Y si cruzamos la F1 entre sí, como será su descendencia?
Problema 3
¿Qué probabilidad hay que un hombre y una mujer aparentemente normales pero portadores los dos del gen recesivo del albinismo, si tienen dos hijos, que uno sea albino y el otro no?
En les tortugues del Mediterrani, la mida de la closca de les tortugues ve determinada per un gen determinat, on es codifiquen dos al·lels diferents, on trobem l'al·lel G que codifica la mida gran, i és dominant, i l'al·lel g, que codifica la mida petita i és recessiu. Si creuem dues tortugues que són heterozigòtiques, quina és la probabilitat que a la F2 hi hagi tortugues de mida petita?
Problem 5
We've got differents types of pea. Each pea can be green or yellow and smooth or wrinkled. If we cross two different types of pea, the first one is green an wrinkled, but his father was yellow, and the second is yellow and smooth, but his mother was wrinkled, which will be the phenotype and the genotype of the F1?
Problem 6

¿Which is the genotype of the parents (P)?
¿How would be the F2 if F1 rabbits decide to have descendants?
No hay comentarios:
Publicar un comentario