Evolució

Molt temps enrere, les teories sobre l’evolució de les espècies eren les que creien que Déu havia creat les espècies i aquestes es mantenien sense canvis al llarg del temps. Les principals teories fixistes eren:

Teoria creacionista

Déu havia creat les espècies quan va crear el món, i aquestes no havien patit canvis des que van ser creades. En el moment que trobem una nova espècie, és perquè

Teoria catastrofista:

Aquesta teoria defensa que les espècies van ser creades per Déu, però que els fòssils i altres restes, són perquè s’han produït catàstrofes naturals, com el Gran Diluvi Universal, que ha acabat amb algunes d’elles.

Teories evolucionistes:

Les teories evolucionistes són aquelles que rebutgen les teories fixistes, defensant que les espècies han evolucionat des que van començar a existir. Trobem 3 teories: Lamarckista, Darwinista i Neodarwinista.

Teoria de Lamarck:

Lamarck defensava que totes les espècies evolucionen gradualment, defensant sempre que l’home és el més evolucionat. Les bases de la teoria lamarckista són:

1. Tendència a la complexitat:

Els animals sempre tenen tendència a adaptar-se als canvis que es produeixen al medi, com la pèrdua d’una gran població d’arbres en un bosc. Els éssers vius, tanmateix, intenten arribar fins a la perfecció.

2. Aparició d’adaptacions:

La necessitat d’adaptar-se al medi, fa que els éssers vius propicien l’aparició de nous òrgans, que serviran per a adaptar-se al  medi. L’òrgan, mitjançant l’esforç de l’ésser, acabarà fent que l’òrgan es desenvolupi. En el cas que l’òrgan no s’utilitzi, aquest s’atrofia fins a desaparèixer.

3. Herència dels caràcters adquirits

Els caràcters adquirits durant el temps es transmetran a la generació següent. Per exemple, si una persona perd un braç, aquest caràcter es transmetrà a les generacions següents.

Lamarck va utilitzar el cas de les girafes per a explicar la seva teoria. Les girafes, per canvis en el medi, van haver d’alimentar-se de les fulles de les parts més altes dels arbres. Degut a l’esforç que feien, el coll els va créixer i el van transmetre a les noves generacions.

Teoria Darwinista:

Darwin, mitjançant el viatge que va realitzar a les Illes Galàpagos, va realitzar una nova teoria, basada en:

1. Elevada capacitat reproductora dels éssers vius

 Les espècies tenen més descendència de la que sobreviu

2. Variabilitat de la descendència

Semblant als treballs realitzats per Mendel, afirma que, mitjançant la reproducció sexual, la descendència sempre presentarà diferències respecte els pares.

3. Selecció natural

Només els individus més aptes sobreviuen. Degut als canvis en el medi, només aquelles que presentin les millors adaptacions al medi sobreviuran.

En el cas de les girafes, nega la teoria de Lamarck. Afirma que, per variabilitat a la descendència, sorgeixen unes girafes que tenen el coll més llarg. Quan es produeix un canvi en el medi, només les girafes que tenen el coll més llarg seran capaces de sobreviure, i transmetran aquests gens a la descendència.

Teoria neodarwinista:

Aquesta teoria retoca la darwinista. Els principals canvis són:

1. Mutació

Els canvis que apareixen a l’atzar, són les mutacions

Gràcies a la selecció natural i a les mutacions, les espècies evolucionen.