Exercicis evolució

1. ¿Qué ideas de las siguientes se pueden considerar un fallo en la teoría de Lamarck?
La herencia de los caracteres adquiridos.
El origen por generación espontanea de las especies más sencillas.
La tendencia a la complejidad de los seres vivos.
El desarrollo de los órganos debido al uso.

2. Lamarck es un científico:
a) Fijista
b) Evolucionista
c)Creacionista
d) Transformista

3. Darwin también propuso la existencia de un proceso de selección sexual. ¿En que consiste?
a Los machos de las especies están mejor dotados que las hembras y por eso sobreviven mejor.
b Hay una lucha por reproducirse, en la que ganan los individuos mejor dotados sexualmente.
c En muchas especies, las hembras seleccionan a los machos genéticamente más interesantes.

4. La idea de que la selección es fruto del azar es propia de la teoría..
a Neutralista
b Neodarwinista
c Darwinista
d Equilibrio puntuado

5. ¿Cuáles de las siguientes frases las podemos aplicar al darwinismo?
La aparición de nuevos caracteres en una especie es el resultado de una adaptación, motivada por un cambio ambiental.
Las variaciones favorables se transmiten a los descendientes puesto que los individuos que las tienen son los que sobreviven y se reproducen.
Los seres vivos presentan una gran variabilidad individual, incluso dentro de la misma especie.

6. Las características morfológicas de una especie, ¿cómo pasan a la descendencia según el lamarckismo?
a No pasan, los descendientes tienen que volver a usar los órganos para desarrollarlos.
b Los genes de los órganos afectados sufren mutaciones que pasan a la descendencia.
c Hay una selección natural de aquellos individuos con unas característivas más favorables
d Hay una herencia de los caracteres adquiridos.

7. ¿Cuáles de estos puntos no explica la teoría de Darwin?
Por qué hay tantos individuos cuando los recursos son insuficientes, obligando a una fuerte competencia entre ellos.
Por qué las variaciones desfavorables no se transmitían.
Por qué unas variaciones se transmiten y otras sí se heredan.
Cuál es la causa de la variabilidad.

Evolució

Molt temps enrere, les teories sobre l’evolució de les espècies eren les que creien que Déu havia creat les espècies i aquestes es mantenien sense canvis al llarg del temps. Les principals teories fixistes eren:

Teoria creacionista

Déu havia creat les espècies quan va crear el món, i aquestes no havien patit canvis des que van ser creades. En el moment que trobem una nova espècie, és perquè

Teoria catastrofista:

Aquesta teoria defensa que les espècies van ser creades per Déu, però que els fòssils i altres restes, són perquè s’han produït catàstrofes naturals, com el Gran Diluvi Universal, que ha acabat amb algunes d’elles.

Teories evolucionistes:

Les teories evolucionistes són aquelles que rebutgen les teories fixistes, defensant que les espècies han evolucionat des que van començar a existir. Trobem 3 teories: Lamarckista, Darwinista i Neodarwinista.

Teoria de Lamarck:

Lamarck defensava que totes les espècies evolucionen gradualment, defensant sempre que l’home és el més evolucionat. Les bases de la teoria lamarckista són:

1. Tendència a la complexitat:

Els animals sempre tenen tendència a adaptar-se als canvis que es produeixen al medi, com la pèrdua d’una gran població d’arbres en un bosc. Els éssers vius, tanmateix, intenten arribar fins a la perfecció.

2. Aparició d’adaptacions:

La necessitat d’adaptar-se al medi, fa que els éssers vius propicien l’aparició de nous òrgans, que serviran per a adaptar-se al  medi. L’òrgan, mitjançant l’esforç de l’ésser, acabarà fent que l’òrgan es desenvolupi. En el cas que l’òrgan no s’utilitzi, aquest s’atrofia fins a desaparèixer.

3. Herència dels caràcters adquirits

Els caràcters adquirits durant el temps es transmetran a la generació següent. Per exemple, si una persona perd un braç, aquest caràcter es transmetrà a les generacions següents.

Lamarck va utilitzar el cas de les girafes per a explicar la seva teoria. Les girafes, per canvis en el medi, van haver d’alimentar-se de les fulles de les parts més altes dels arbres. Degut a l’esforç que feien, el coll els va créixer i el van transmetre a les noves generacions.

Teoria Darwinista:

Darwin, mitjançant el viatge que va realitzar a les Illes Galàpagos, va realitzar una nova teoria, basada en:

1. Elevada capacitat reproductora dels éssers vius

 Les espècies tenen més descendència de la que sobreviu

2. Variabilitat de la descendència

Semblant als treballs realitzats per Mendel, afirma que, mitjançant la reproducció sexual, la descendència sempre presentarà diferències respecte els pares.

3. Selecció natural

Només els individus més aptes sobreviuen. Degut als canvis en el medi, només aquelles que presentin les millors adaptacions al medi sobreviuran.

En el cas de les girafes, nega la teoria de Lamarck. Afirma que, per variabilitat a la descendència, sorgeixen unes girafes que tenen el coll més llarg. Quan es produeix un canvi en el medi, només les girafes que tenen el coll més llarg seran capaces de sobreviure, i transmetran aquests gens a la descendència.

Teoria neodarwinista:

Aquesta teoria retoca la darwinista. Els principals canvis són:

1. Mutació

Els canvis que apareixen a l’atzar, són les mutacions

Gràcies a la selecció natural i a les mutacions, les espècies evolucionen.

Aquests són els problemes a resoldre:

1. En el hombre, la hemofilia está causada por un gen recesivo ligado al sexo.
a) Qué proporción de individuos hemofílicos se presentarán en una descendencia procedente del apareamiento entre un macho hemofílico con una hembra homozigótica no hemofílica?
b) Si una hija del apareamiento del apartado a, se aparea con un macho normal, ¿qué proporción de individuos hemofílicos se presentará en la descendencia?


2. Una pareja ha perdido a su hijo. El niño pertenece al grupo sanguíneo A.
4 parejas lo reclaman:
-1a pareja: mujer A, hombre AB
-2a pareja: mujer 0, hombre 0
-3a pareja: mujer 0, hombre B
-4a pareja: mujer 0, hombre AB
¿Qué pareja tiene más probabilidades de ser los padres del niño?


3. Se aparea un señor no calvo con una mujer calva. ¿Qué probabilidad existe de que tengan un hijo calvo?

Herència lligada al sexe, influenciada pel sexe i grup sanguini.

Herència Lligada al sexe.

Tots els individus que tenen descendència mitjançant reproducció sexual, tenen dos tipus de gènere: masculí i femení. En el cas dels humans, hi ha dos tipus de cromosomes sexuals que determinen el sexe de l’individu: el cromosoma X i el cromosoma Y. En l’espècie humana, les dones són XX, mentre que els homes són XY. En el moment de la segregació de les gàmetes, Les dones donen sempre cromosoma X, mentre que els homes podran donar el X, per a tenir descendència femenina, o el cromosoma Y per a que sigui descendència masculina.

Amb herència lligada al sexe, estudiarem dos tipus de malalties que afecten els cromosomes sexuals: el daltonisme, que és una malaltia que afecta la percepció dels colors, i l’hemofília, que provoca la impossibilitat de coagular.

Daltonisme

El daltonisme és una malaltia que va lligada al cromosoma X. És una malaltia lligada al sexe recessiva. S’expressa mitjançant el símbol X^D, mentre que el gen que codifica el no-daltonisme, i que és dominant, és el gen X⁺. El gen X⁺ SEMPRE domina sobre el gen X^D. En el cas de les dones, podem trobar dones 3 tipus de casos:

Dones daltòniques: X^DX^D

Dones portadores (no manifesten la malaltia però poden transmetre-la a les següents generacions): X^DX⁺

Dones normals: X⁺X⁺.

En el cas dels homes, degut a que només trobem un cromosoma X, poden ser:

Homes daltònics: X⁺Y

Homes normals: XY

Hemofília

L’hemofília és una malaltia que impossibilita la coagulació del plasma, provocant que quan hi ha una ferida, la sang surt en molta quantitat i sense parar, podent provocar el dessagnament. En les dones, és mortal, ja que en el moment de la menstruació, moren dessagnades.

La malaltia és lligada al sexe recessiva, com el daltonisme. El cromosoma de la hemofília és el X^H i el de la normalitat és el X⁺

Les dones poden ser:

Hemofíliques: X^HX^H

Portadores: X^HX⁺

Normals: X⁺X⁺

Herència Influenciada pel sexe.

L’herència influenciada pel sexe és aquella en la que la malaltia depèn del sexe de l’individu. L’exemple més clar és la calvície. És una malaltia determinada per dos cromosomes:

C^C – Calvície

C⁺ - Normal

En el cas dels homes, la malaltia és autosòmica i és dominant, de manera que podem trobar:

Homes calbs: C^CC^C / C^CC⁺

Homes normals: C⁺C⁺

En el cas de les dones, la malaltia és autosòmica recessiva, de manera que podem trobar:

Dones calbes: C^CC^C

Dones portadores: C^CC⁺

Dones normals: C⁺C⁺

Grups sanguinis:

Els grups sanguinis poden ser quatre: Grup A, Grup B, grup AB, i grup 0. Hi ha diversos gens que codifiquen el grup sanguini:

I^A – Codifica el Grup A

I^B – Codifica el Grup B

I – Codifica el Grup 0

El gen I^A i el gen I^B són codominants i dominen sobre i. En el cas del tipus de grup sanguini, podem trobar:

Grup A: I^A I^A / I^A i

Grup B: I^B I^B / I^B i

Grup AB: I^A I^B

Grup 0: ii.

Cada persona només pot rebre sang del seu grup sanguini, degut a l’especificitat de cada gen. Els individus del grup AB, són receptors universals de sang, ja que poden rebre tant I^A com I^B com i. Els del grup 0, poden donar sang a qualsevol persona, degut a que qualsevol persona tolera el gen i.

Lleis Mendel

Lleis de Mendel

Mendel va  ser un científic que va proposar 3 Lleis per a l'herència dels diferents caràcters . En la Primera Llei de Mendel (o Llei de la uniformitat) va proposar la manifestació d'un caràcter que dominava sobre un altre. Així doncs, va agafar dues races pures de pèsols, uns verds i els altres grocs, i els va encreuar entre ells. Mendel esperava que sortís una barreja entre groc i verd, però no va ser així: tots els pèsols van sortir de color groc.

Després d'aquesta comprovació, va afirmar que quan dues races pures s'encreuen entre sí, tots els descendents són iguals entre ells.

Com va poder comprovar Mendel, l'al·lel A domina sobre l'al·lel a, i en el cas que ens trobem en heterozigosi (un al·lel de cada tipus) el que es manifestarà serà l'al·lel A, que és el dominant, però seguirà tenint informació del al·lel a.

En el segon experiment que va fer Mendel, va elabora la Segona Llei de Mendel (o Llei de la segregació), en la que va encreuar entre si els descendents de la F1. El resultat va ser que, degut a la recombinació de gens, de cada 4 pèsols, 3 eren de color groc (homozigòtics (AA) o heterozigòtics (Aa)) i 1 era verd (homozigòtic (aa)).Va afirmar, per tant, que els dos factors que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen, sinó que se segreguen en el moment de formació de les gàmetes.

A l'hora de realitzar aquests problemes, s'ha de realitzar un quadre de Punnett, en el que es realitzen les diferents encreuaments. En el cas dels pèsols, seria aquest:

Per a acabar, la Tercera Llei de Mendel (o Llei de la independència), va estudiar dos caràcters, el color del pèsol, i la textura d'aquest. Així doncs, va agafar dues races pures, on un era dihomozigòtic dominant, i l'altra dihomozigòtic recessiu. A l'hora de l'encreuament, com que el caràcter groc domina sobre el verd i el llis domina sobre el rugós, va obtenir uns resultats, on tots els pèsols eren diheterozigòtics, sent llisos i gros. En canvim,quan va encreuar la F1 entre ells, a la F2 va obtenir, que per cada 16 pèsols:

9 pèsols grocs i llisos

3 pèsols grocs i rugosos

3 pèsols verds i llisos

1 pèsol  verd i rugós.

Així doncs, va afirmar que els factors hereditàris no antagònics (no influeixen l'un en l'altra) mantenen la seva independència a través de les generacions, i s'agrupen a l'atzar en els descendents.

A continuació, trobareu diversos problemes de diferents lleis de Mendel. Realitzeu-los.

Problema 1:

Hem aparellat mongetes de la mateixa espècie, una era vermella i l'altra era blanca, i tenen descendència, on la la meitat dels descendents són vermells i l'altra meitat són blancs. Quin és el genotip de la filiació parental (P)?

Problema 2:

E    Se cruza una planta de arvejas de tallo largo con una de tallo corto (ambas son puras). ¿Cómo será el fenotipo y el genotipo de la F1? ¿Y si cruzamos la F1 entre sí, como será su descendencia?

Problema 3

¿Qué probabilidad hay que un hombre y una mujer aparentemente normales pero portadores los dos del gen recesivo del albinismo, si tienen dos hijos, que uno sea albino y el otro no?

Problema 4

En les tortugues del Mediterrani, la mida de la closca de les tortugues ve determinada per un gen determinat, on es codifiquen dos al·lels diferents, on trobem l'al·lel G que codifica la mida gran, i és dominant, i l'al·lel g, que codifica la mida petita i és recessiu. Si creuem dues tortugues que són heterozigòtiques, quina és la probabilitat que a la F2 hi hagi tortugues de mida petita?

Problem 5

We've got differents types of pea. Each pea can  be green or yellow and smooth or wrinkled. If we cross two different types of pea,  the first one is green an wrinkled, but his father was yellow, and the second is yellow and smooth, but his mother was wrinkled, which will be the phenotype and the genotype  of the F1?

Problem 6

In rabbits, the character of spotted coat (S) is dominant over character of uniform coat (s) and the black colour (B) is dominant over brown colour character (b). A brown spotted rabbit and a black uniform rabbit have descendants, and all of this are black and uniform.

¿Which is the genotype of the parents (P)?

¿How would be the F2 if F1 rabbits decide to have descendants?